Es considera que va ser construït vers el 3000 aC. Situat al terme municipal de Rabós d’Empordà, aquest menhir es troba documentat al segle XVII amb el nom de Pedra Fita o Pedra Dreta. Entre els segles XVI i XVIII s’hi havia clavat una creu de ferro amb la intenció de “cristianitzar” un monument que era considerat pagà i obra d’éssers malignes per la religió dominant. El 1941 Joan Amades va publicar la llegenda d’aquest menhir, que diu que la part soterrada d’aquest és tan gran que subterràniament arriba amb la seva punta a tocar el mar, que es troba a considerable distància. Per això, els habitants de la rodalia creien que aplicant l’oïda a la pedra s’escoltava el so de les ones i que, segons la intensitat d’aquest, es coneixia amb certesa l’estat de la mar. També es deia que la pedra transpirava o que moltes vegades era humida a causa del seu contacte amb el mar.