Customize Consent Preferences

We use cookies to help you navigate efficiently and perform certain functions. You will find detailed information about all cookies under each consent category below.

The cookies that are categorized as "Necessary" are stored on your browser as they are essential for enabling the basic functionalities of the site. ... 

Always Active

Necessary cookies are required to enable the basic features of this site, such as providing secure log-in or adjusting your consent preferences. These cookies do not store any personally identifiable data.

No cookies to display.

Functional cookies help perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collecting feedback, and other third-party features.

No cookies to display.

Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics such as the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.

No cookies to display.

Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.

No cookies to display.

Advertisement cookies are used to provide visitors with customized advertisements based on the pages you visited previously and to analyze the effectiveness of the ad campaigns.

No cookies to display.

La Pedra Dreta – Menhir del Mas Roqué

Es considera que va ser construït vers el 3000 aC. Situat al terme municipal de Rabós d’Empordà, aquest menhir es troba documentat al segle XVII amb el nom de Pedra Fita o Pedra Dreta. Entre els segles XVI i XVIII s’hi havia clavat una creu de ferro amb la intenció de “cristianitzar” un monument que era considerat pagà i obra d’éssers malignes per la religió dominant. El 1941 Joan Amades va publicar la llegenda d’aquest menhir, que diu que la part soterrada d’aquest és tan gran que subterràniament arriba amb la seva punta a tocar el mar, que es troba a considerable distància. Per això, els habitants de la rodalia creien que aplicant l’oïda a la pedra s’escoltava el so de les ones i que, segons la intensitat d’aquest, es coneixia amb certesa l’estat de la mar. També es deia que la pedra transpirava o que moltes vegades era humida a causa del seu contacte amb el mar.