JULI JUNYER i PADERN
Salesià, nascut a Vilamaniscle el 31 d’octubre de 1892. Procedia de Cal Nin, una família senzilla. Va rebre la seva primera educació a l’única escola que hi havia a Vilamaniscle, pagada pels senyors Gorgot, propietaris de la que avui és la Torre Galatea de Figueres. Va destacar ja de molt jove i el van dur al Col·legi Salesià de Girona, i d’allí al Seminari de Campello (Alacant). El 1912 es feu Salesià. Fou ordenat sacerdot el 1921 i essent professor a Girona dels estudiants de filosofia, destacant en literatura i cant gregorià, i s’encarregà de la formació de religiosos.
En començar la Guerra Civil es va refugiar a casa dels seus pares a Vilamaniscle, on el van anar a detenir un grup de milicians. S’explica que un familiar directe, que era l’alcalde republicà, el va acompanyar i els va dir als milicians que si el mataven haurien de disparar-los a tots dos. El van deixar anar. Va tornar a Girona i va col·laborar en la fugida per la frontera d’alguns salesians. Una de les expedicions va fracassar i se’l va acusar de ser-ne l’instigador, encara que ell assegurava que s’havia limitat a donar els sagraments de la confessió i comunió a aquells que fugien. El Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció el va condemnar a mort. Mentre estava a la presó Model de Barcelona es van fer gestions davant el ministre Irujo per tal d’aconseguir el seu indult. Ell no parava de repetir que no tenia por de la mort, però volia deixar constància que si moria era per ser sacerdot i no per ser espia. Detingut per haver-se trobat una carta seva en mans dels qui foren sorpresos en intentar passar la frontera, és condemnat a mort el 23 de març de 1938. Serenament preparat, l’assassinaren a Montjuïc-Barcelona el 26 d’abril de 1938. Va ser beatificat l’any 2000.