Fauna

Animal d’aspecte inconfusible, amb una closca groguenca clapejada uniformement de negre. Aquesta cuirassa, que pot arribar a amidar fins a 20 cm, és força abombada i està formada per la unió d’un conjunt d’escames còrnies que creixen al damunt d’un esquelet ossi.

És l’espècie animal més valuosa de l’Albera.

Entre els mesos d’abril i juny, passat el període d’hibernació, les tortugues s’aparellen. És llavors quan les femelles fan la posta, d’un nombre variable de fins a 15 ous que enterren tot excavant amb les potes del darrere. Pel que fa a l’hàbitat, viu en ambients de brolles i garrigues, sempre en llocs amb una bona insolació i secs, on s’alimenta bàsicament de vegetals.

Actualment, es tracta d’una espècie amenaçada i estrictament protegida per la llei. La recol·lecció de què tradicionalment ha estat objecte i els incendis que amb recurrència han devastat l’Albera, són la causa de la migradesa de les seves poblacions.

Més informació: Centre de reproducció de tortugues (CRT). Ermita de la Mare de Déu del Camp (Associació d’Amics de la Tortuga de l’Albera) Tel. 972 552 245 Garriguella.

El cabirol és un animal predominantment forestal, que surt a camp obert en comptades vegades durant l’estiu per afegir algunes herbes a la seva dieta, basada en el consum de fulles d’arbusts i arbres baixos, així com baies i brots tendres. Els seus hàbits són crepusculars, es pot observar-lo poques voltes durant el dia, que sol passar amagat entre l’espessa vegetació.

Vilamaniscle té al seu escut una cabirol, constatant que és un animal plenament instal·lat a l’ecosistema de l’Albera.

Tortuga que es caracteritza perquè presenta una closca d’entre 20 i 25 cm de llargada, de forma poc abombada i coloració d’un verd pàl·lid. Al coll i a les potes té unes franges més clares en sentit longitudinal. Els peus posteriors són força aplanats, i s’adapten d’aquesta forma a la natació.

Pel que fa als costums, li agrada de prendre el sol damunt les roques de les vores dels rierols on viu. En veure’s sorpresa, es llença a l’aigua i es refugia al fons de les gorgues i sota la fullaraca. A diferència de les tortugues de terra que són herbívores, les espècies aquàtiques consumeixen tota mena de petits animalons que viuen dins l’aigua i entre la vegetació.

A les nostres comarques, aquesta tortuga es localitza únicament a la zona de l’Alt Empordà, on ocupa els rierols de la serra de l’Albera i de la regió del cap de Creus. Les seves poblacions, escasses i en clara davallada, es troben estrictament protegides per la legislació.

El senglar és un dels grans mamífers de les nostres comarques, el qual ha esdevingut especialment polèmic en aquests últims anys per raó del fort increment poblacional que ha experimentat. Això ha estat degut a la seva manca d’especialització, tant en el règim alimentari (pot consumir pràcticament de tot) com en el tipus d’hàbitat que ocupa. A més, cal també tenir en compte la seva elevada taxa reproductora -entre 4 i 5 cries l’any- i el ràpid creixement dels garrins, que en un període de menys de 12 mesos ja assoleixen la maduresa sexual.

El seu pes màxim pot voltar per damunt dels 100 kg (excepcionalment s’han caçat individus de més de 140 kg). El pelatge acostuma a ésser d’un bru grisós, gairebé negre a la zona de les potes. Pel que fa a l’organització social, els senglars s’estructuren en nuclis de femelles amb les seves cries, petits grups de mascles joves o bé mascles adults que viuen en solitari.