Fauna

  • Tortuga mediterr脿nia de terra

    Animal d’aspecte inconfusible, amb una closca groguenca clapejada uniformement de negre. Aquesta cuirassa, que pot arribar a amidar fins a 20 cm, 茅s for莽a abombada i est脿 formada per la uni贸 d’un conjunt d’escames c貌rnies que creixen al damunt d’un esquelet ossi.

    脡s l’esp猫cie animal m茅s valuosa de l’Albera.

    Entre els mesos d’abril i juny, passat el per铆ode d’hibernaci贸, les tortugues s’aparellen. 脡s llavors quan les femelles fan la posta, d’un nombre variable de fins a 15 ous que enterren tot excavant amb les potes del darrere. Pel que fa a l’h脿bitat, viu en ambients de brolles i garrigues, sempre en llocs amb una bona insolaci贸 i secs, on s’alimenta b脿sicament de vegetals.

    Actualment, es tracta d’una esp猫cie amena莽ada i estrictament protegida per la llei. La recol路lecci贸 de qu猫 tradicionalment ha estat objecte i els incendis que amb recurr猫ncia han devastat l’Albera, s贸n la causa de la migradesa de les seves poblacions.

    M茅s informaci贸: Centre de reproducci贸 de tortugues (CRT). Ermita de la Mare de D茅u del Camp (Associaci贸 d’Amics de la Tortuga de l’Albera) Tel. 972 552 245 Garriguella.

  • Cabirol

    El cabirol 茅s un animal predominantment forestal, que surt a camp obert en comptades vegades durant l’estiu per afegir algunes herbes a la seva dieta, basada en el consum de fulles d’arbusts i arbres baixos, aix铆 com baies i brots tendres. Els seus h脿bits s贸n crepusculars, es pot observar-lo poques voltes durant el dia, que sol passar amagat entre l’espessa vegetaci贸.

    Vilamaniscle t茅 al seu escut una cabirol, constatant que 茅s un animal plenament instal路lat a l’ecosistema de l’Albera.

  • Tortuga d'aigua

    Tortuga que es caracteritza perqu猫 presenta una closca d’entre 20 i 25 cm de llargada, de forma poc abombada i coloraci贸 d’un verd p脿l路lid. Al coll i a les potes t茅 unes franges m茅s clares en sentit longitudinal. Els peus posteriors s贸n for莽a aplanats, i s’adapten d’aquesta forma a la nataci贸.

    Pel que fa als costums, li agrada de prendre el sol damunt les roques de les vores dels rierols on viu. En veure’s sorpresa, es llen莽a a l’aigua i es refugia al fons de les gorgues i sota la fullaraca. A difer猫ncia de les tortugues de terra que s贸n herb铆vores, les esp猫cies aqu脿tiques consumeixen tota mena de petits animalons que viuen dins l’aigua i entre la vegetaci贸.

    A les nostres comarques, aquesta tortuga es localitza 煤nicament a la zona de l’Alt Empord脿, on ocupa els rierols de la serra de l’Albera i de la regi贸 del cap de Creus. Les seves poblacions, escasses i en clara davallada, es troben estrictament protegides per la legislaci贸.

  • Porc senglar

    El senglar 茅s un dels grans mam铆fers de les nostres comarques, el qual ha esdevingut especialment pol猫mic en aquests 煤ltims anys per ra贸 del fort increment poblacional que ha experimentat. Aix貌 ha estat degut a la seva manca d’especialitzaci贸, tant en el r猫gim alimentari (pot consumir pr脿cticament de tot) com en el tipus d’h脿bitat que ocupa. A m茅s, cal tamb茅 tenir en compte la seva elevada taxa reproductora -entre 4 i 5 cries l’any- i el r脿pid creixement dels garrins, que en un per铆ode de menys de 12 mesos ja assoleixen la maduresa sexual.

    El seu pes m脿xim pot voltar per damunt dels 100 kg (excepcionalment s’han ca莽at individus de m茅s de 140 kg). El pelatge acostuma a 茅sser d’un bru gris贸s, gaireb茅 negre a la zona de les potes. Pel que fa a l’organitzaci贸 social, els senglars s’estructuren en nuclis de femelles amb les seves cries, petits grups de mascles joves o b茅 mascles adults que viuen en solitari.