Fauna

  • Tortuga mediterr√†nia de terra

    Animal d’aspecte inconfusible, amb una closca groguenca clapejada uniformement de negre. Aquesta cuirassa, que pot arribar a amidar fins a 20 cm, √©s for√ßa abombada i est√† formada per la uni√≥ d’un conjunt d’escames c√≤rnies que creixen al damunt d’un esquelet ossi.

    √Čs l’esp√®cie animal m√©s valuosa de l’Albera.

    Entre els mesos d’abril i juny, passat el per√≠ode d’hibernaci√≥, les tortugues s’aparellen. √Čs llavors quan les femelles fan la posta, d’un nombre variable de fins a 15 ous que enterren tot excavant amb les potes del darrere. Pel que fa a l’h√†bitat, viu en ambients de brolles i garrigues, sempre en llocs amb una bona insolaci√≥ i secs, on s’alimenta b√†sicament de vegetals.

    Actualment, es tracta d’una esp√®cie amena√ßada i estrictament protegida per la llei. La recol¬∑lecci√≥ de qu√® tradicionalment ha estat objecte i els incendis que amb recurr√®ncia han devastat l’Albera, s√≥n la causa de la migradesa de les seves poblacions.

    M√©s informaci√≥: Centre de reproducci√≥ de tortugues (CRT). Ermita de la Mare de D√©u del Camp (Associaci√≥ d’Amics de la Tortuga de l’Albera) Tel. 972 552 245 Garriguella.

  • Cabirol

    El cabirol √©s un animal predominantment forestal, que surt a camp obert en comptades vegades durant l’estiu per afegir algunes herbes a la seva dieta, basada en el consum de fulles d’arbusts i arbres baixos, aix√≠ com baies i brots tendres. Els seus h√†bits s√≥n crepusculars, es pot observar-lo poques voltes durant el dia, que sol passar amagat entre l’espessa vegetaci√≥.

    Vilamaniscle t√© al seu escut una cabirol, constatant que √©s un animal plenament instal¬∑lat a l’ecosistema de l’Albera.

  • Tortuga d'aigua

    Tortuga que es caracteritza perqu√® presenta una closca d’entre 20 i 25 cm de llargada, de forma poc abombada i coloraci√≥ d’un verd p√†l¬∑lid. Al coll i a les potes t√© unes franges m√©s clares en sentit longitudinal. Els peus posteriors s√≥n for√ßa aplanats, i s’adapten d’aquesta forma a la nataci√≥.

    Pel que fa als costums, li agrada de prendre el sol damunt les roques de les vores dels rierols on viu. En veure’s sorpresa, es llen√ßa a l’aigua i es refugia al fons de les gorgues i sota la fullaraca. A difer√®ncia de les tortugues de terra que s√≥n herb√≠vores, les esp√®cies aqu√†tiques consumeixen tota mena de petits animalons que viuen dins l’aigua i entre la vegetaci√≥.

    A les nostres comarques, aquesta tortuga es localitza √ļnicament a la zona de l’Alt Empord√†, on ocupa els rierols de la serra de l’Albera i de la regi√≥ del cap de Creus. Les seves poblacions, escasses i en clara davallada, es troben estrictament protegides per la legislaci√≥.

  • Porc senglar

    El senglar √©s un dels grans mam√≠fers de les nostres comarques, el qual ha esdevingut especialment pol√®mic en aquests √ļltims anys per ra√≥ del fort increment poblacional que ha experimentat. Aix√≤ ha estat degut a la seva manca d’especialitzaci√≥, tant en el r√®gim alimentari (pot consumir pr√†cticament de tot) com en el tipus d’h√†bitat que ocupa. A m√©s, cal tamb√© tenir en compte la seva elevada taxa reproductora -entre 4 i 5 cries l’any- i el r√†pid creixement dels garrins, que en un per√≠ode de menys de 12 mesos ja assoleixen la maduresa sexual.

    El seu pes m√†xim pot voltar per damunt dels 100 kg (excepcionalment s’han ca√ßat individus de m√©s de 140 kg). El pelatge acostuma a √©sser d’un bru gris√≥s, gaireb√© negre a la zona de les potes. Pel que fa a l’organitzaci√≥ social, els senglars s’estructuren en nuclis de femelles amb les seves cries, petits grups de mascles joves o b√© mascles adults que viuen en solitari.